Segons J.A. Marina  en el seu treball “La màgia de llegir”, “els hàbits són pautes de comportament apreses per repetició i que acaben predisposant i afavorint un determinat tipus d’acte”. Els hàbits són eines psicològiques importants, fonamentals en els processos educatius. Aquests hàbits formen l’estructura bàsica de la nostra personalitat…

La primera cosa que recordo és llegir les primeres paraules que vaig pronunciar, contràriament a l’habitual “Mama” o “Papa”, va ser “Priviet” o “Привет”, tal com s’escriu en el meu idioma natal. Aquest era el títol que tenia un dels llibres que va caure a les meves mans abans d’anar a l’escola, i on començava a llegir les primeres paraules destinades als infants de la meva edat. Tot i que recordo que cada nit el meu pare, quan tornava del seu despatx d’arquitectura, em llegia un llibre que m’agradava molt, podríem dir que la meva mare era qui més m’ensenyava a llegir. No obstant, el meu pare sempre seguia un bon mètode: primer m’explicava un conte oralment i després m’oferia el llibre, perquè jo tota sola cerqués altres detalls del conte que no havien estat explicats.

Els contes populars més habituals com “El conte de la Ventafocs” o “Els tres porquets” eren els primers que queien a les meves mans junt amb altres històries pròpies del folklore del meu país. Per exemple, diferents contes amb el personatge de Baba Yagà, el personatge maligne, associat a la  bruixa.

M’hauria agradat llegir altres relats més populars o altres més relacionats amb diferents temes, com el Nadal, però no tots aquests arribaven al meu país i sovint teníem una dificultat afegida per trobar-los, degut a l’animadversió nativa cap a narracions pròpies del capitalisme americà, com Santa Claus.

En el meu cas, la lectura ha esdevingut un mitjà per obrir-me al món i construir ponts cap a altres nous ambients que encara no havia explorat. D’una banda, quan passava un temps al despatx del meu pare i aprofitava per llegir documents laborals seus, que em permetien començar a aprendre terminologia empresarial que a l’escola encara no m’ensenyaven. D’altra banda, donades les meves preferències per venir a viure a Espanya en un futur, sempre que venia de viatge comprava llibres de lectura que m’ajudaven a aprendre l’idioma d’una manera més autodidacta i entretinguda. Un exemplar del “Quixot de la Manxa”, que vaig comprar llavors, és un dels meus tresors més preuats i prové del meu primer viatge a Espanya.

Normalment, llegeixo molt en les llengües estrangeres que conec (anglès, francès, alemany, etc.). Malgrat m’agraden les autores femenines que parlen en les seves obres i mostren a la vegada una independència i fortalesa femenina respecte de l’habitual model patriarcal, és en la ciència ficció contemporània, on he trobat el gènere que més m’agrada. “Prey” és l’últim llibre que he llegit en anglès, malgrat la seva publicació ja s’hagi donat fa més de dues dècades. La lectura d’aquesta obra de Michael Crichton m’ha fascinat, a la vegada que m’ha atemorit, quan mostra els avenços tecnològics en forma de nano tecnologia que s’escapen del control humà.

Tinc molts projectes de lectura sobre determinades obres de ciència ficció i també de l’autor John Grisham sobre les seves obres ambientades en el gènere de conspiracions polítiques, però he hagut de deixar-lo de banda a causa de la feina acadèmica acumulada.

A les aules aplicaria l’autobiografia lectora, com a part de la presentació inicial de cada alumne al principi de curs o la creació de clubs lectors a l’institut.

Com assenyala Colomer, “només la pràctica diària de la lectura permetrà formar-se una autoimatge de lector que aprèn a avaluar anticipadament els llibres, a crear-se expectatives, que s’arrisca a seleccionar, que s’ha acostumat a abandonar un llibre que el decep i a agafar en préstec aquells que li resulten atractius”. Una lectura diària, d’elecció lliure i autònoma ha de ser de gratificació immediata i resulta imprescindible per desenvolupar la competència lectora, l’hàbit lector i, sobretot, l’autoimatge de persona lectora.

BIBLIOGRAFIA

Generalitat de Catalunya. [Departament d’Ensenyament. Subdirecció General de Llengua i Plurilingüisme]. (2013). La lectura en un centre educatiu. https://repositori.educacio.gencat.cat/bitstream/handle/20.500.12694/222/lectura_centre_educatiu_versio_enriquida_2013.pdf?sequence=4&isAllowed=y

Generalitat de Catalunya. [Departament d’Ensenyament. Servei d’Immersió i Acolliment Lingüístics]. (2015). L’hàbit lector i el temps de lectura a l’educació secundària. https://repositori.educacio.gencat.cat/bitstream/handle/20.500.12694/2864/habit_lector_temps_lectura_educacio_secundaria_2_edicio_2016.pdf?sequence=1&isAllowed=y

Generalitat de Catalunya. [Departament d’Ensenyament. Servei d’Immersió i Acolliment Lingüístics]. (2023). https://repositori.educacio.gencat.cat/bitstream/handle/20.500.12694/222/lectura_centre_educatiu_versio_enriquida_2013.pdf?sequence=4&isAllowed=

Generalitat de Catalunya. [Departament d’Ensenyament. Servei d’Immersió i Acolliment Lingüístics]. (2023). La lectura guiada Una proposta didàctica per treballar el procés lector a secundària. (s. f.). https://repositori.educacio.gencat.cat/bitstream/handle/20.500.12694/2825/lectura_guiada_proposta_didactica_treballar_proces_lector_secundaria_material_didactic_2017.pdf?sequence=1&isAllowed=y

Colomer, T. (2005). Andar entre libros: la lectura literaria en la escuela. México. Fondo de cultura económica.

De la Torre, A. [Antoni], El meu perfil complet. Literatura i narratives digitals. Blogspot.com. http://literaturainarrativesdigitals.blogspot.com/p/biografia-lectora.html