Per fer la reflexió que es demana en la present activitat, he triat la prova de 4t d’ESO de competència lingüística de llengua castellana del curs 2021-2022.

En primer lloc, explicaré l’estructura d’aquesta prova, que consta de dues parts. D’una banda, la primera part se centra en la comprensió lectora de tres textos diferents, amb les corresponents preguntes sobre el contingut d’aquests i altres sobre aspectes morfosintàctics, ortogràfics i de precisió lèxica. D’altra banda, la segona part se centra en l’expressió escrita i es proposa un tema de redacció vinculat amb algun dels textos treballats en la primera part. En aquesta secció es demana un número mínim de paraules (125), correcció ortogràfica, coherència, cohesió i, en definitiva, una correcta expressió escrita.

El format d’examen segueix, majoritàriament, el format tipus test. Això, d’entrada, pot sorprendre ja que es tracta d’un examen de competència lingüística i, contràriament, s’escriu més aviat poc. Certament, cal destacar que són molts alumnes els que s’examinen i, entenc, que s’intenta facilitar al màxim la correcció posterior d’aquestes proves, d’aquí el motiu del tipus d’examen en concret. És cert que sí hi ha un parell de preguntes que són de desenvolupar, tot i que no en una gran extensió. A més, com ja he explicat darrerament, la segona part de la prova és una expressió escrita, per tant sí que hi escriuen més. No obstant, per més que en les preguntes tipus test de la primera part s’hi reflexioni sobre aspectes lingüístics, trobo que hi ha poca cabuda per l’expressió escrita, que també és una competència necessària, i més encara en les llengües i, en aquest cas, en la castellana.

Pel que fa al contingut pròpiament de la prova, m’agradaria destacar el seu caràcter competencial. És cert que el que es demana gira entorn a aspectes que es poden resoldre sense la necessitat d’haver estudiat una teoria prèvia molt concreta i “feixuga”. En canvi, el contingut que es recull i les respostes que es demanen són fruit de la competència pròpia de l’alumnat, en aquest sentit, sí són unes bones proves de competències bàsiques. De fet, si s’assoleix el resultat que es busca, es podria entendre, doncs, que l’alumne/a sí que compta amb les competències requerides pel seu nivell educatiu, en aquest cas el de l’últim curs de l’Educació Secundària Obligatòria.

Per últim, m’agradaria poder afegir dues propostes o consideracions sobre aquestes proves. En primer lloc, degut a què els textos ocupen gran part dels exàmens en qüestió, penso que aquestes haurien de ser una mica més atractives o motivadores per l’edat de l’alumnat a la qual van adreçades (15-16 anys). Per exemple, la segona lectura, “EL GORDO Y EL FLACO”, crec que queda força enrere pels lectors en qüestió, únicament tenint en compte que van néixer a finals del segle XIX, a diferència dels alumnes que són d’inicis del segle XXI. Si els textos tractessin temes més innovadors i actuals, es fomentaria la lectura i el gaudi d’aquesta, tot i encabir-se en una prova oficial de l’ESO. En segon lloc i, en part connectat amb la primera consideració exposada aquí, la part escrita caldria que anés també en consonància amb el comentat sobre els textos. Altrament dit, que el tema de redacció pugui captar l’atenció i captivar l’alumnat. D’aquesta manera, si escriuen sobre quelcom que els interessa o bé, els preocupa, les expressions escrites millorarien exponencialment, sens dubte.

Laura Martínez Hermosilla

Aula 1