Les llengües i el context plurilingüe han sigut unes de les pautes que han marcat la meva vida en ser provinent d’un país i haver-me establert vital i laboralment en un altre. Des de ben petita, a la meva Ucraïna natal, vaig estudiar i parlar a casa tant el rus com l’ucraïnés, utilitzant totes dues llengües en els contextos habituals del dia a dia. Podríem dir que allà ambdós idiomes es feien servir de la mateixa manera que el català i el castellà a Catalunya i amb el rus com idioma prevalent i oficial per les causes administratives.

La independència de Ucraïna el 1991, just quan m’incorporava a l’institut, va fer que la consideració d’ambdós idiomes canviés i l’ucraïnès comencés a agafar més pes dintre els documents administratius i en el seu contingut acadèmic dintre la formació escolar reglada. Va ser a l’institut on vaig començar a desenvolupar el meu interès personal cap un altre parell d’idiomes més: l’anglès exercint-lo com un altre idioma acadèmic a escollir i l’espanyol com a interès personal.

Naturalment rebíem classes en espanyol, integrat dintre les assignatures instrumentals, i l’anglès va ser la segona llengua estrangera que vaig escollir desenvolupar junt amb l’ensenyament obligatori del llatí durant un curs però van ser els viatges que vaig començar a iniciar a Espanya cada estiu, els que van fer que comencés a contactar in situ amb un altre idioma que, a més d’estudiar-lo acadèmicament, el desenvolupava en el propi país on es parlava. Dita activitat em feia considerar-me com una bona aprenent de llengües donat que m’interessava també la cultura de l’idioma que aprenia i fer una immersió lingüística complerta m’ajudava en el meu aprenentatge.

A partir de l’edat universitària els meus estudis de Filologia Hispànica i Anglesa em van fer aprendre encara més aquests idiomes, a la vegada que vaig començar a establir-me cada cop més a Espanya. En aquella època vaig publicar el meu primer llibre de poemes en espanyol amb produccions pròpies i traduccions de moltes llengües.

En començar a treballar en la localitat de Rubí també vaig començar a tenir contacte amb el català, llengua que vaig aprendre a partir del contacte diari i del treball laboral.

De fet, va ser l’any passat quan, en començar a interessar-me per les opcions laborals segons la meves titulacions, no vaig començar a treure les acreditacions d’idiomes pertinents i va ser quan, en el període d’uns mesos vaig obtenir el C2 de rus i nivells C1 i C2 de Català juntament amb el certificat de nivell C1 d’anglès. D’una revolada vaig acreditar i fer oficial el nivell dels idiomes que, per interès personal o acadèmic havia desenvolupat al llarg de la meva vida. A excepció del francès i alemany que vaig estudiar a l’època universitària i post-universitària.

Pel que fa a l’alemany i francès, són els idiomes, amb els quals puc realitzar algunes converses, escriure i entendre. Precisament el fet que la meva filla estigui realitzant estudis de Traducció i Interpretació (alemany, francès i grec) fa que amb ella a vegades practiquem aquests mateixos idiomes juntament amb els altres esmentats que també domina, per tal que no els oblidi del tot, viatjant, llegint i veient les pel·lícules en versió original.

A més, passats 20 anys de la meva experiència laboral a Espanya, finalment he obert la meva acadèmia d’idiomes i de repàs a Rubí. En aquests moments, dono alguns dels nivells d’anglès, castellà i alemany, tot i que necessitaria reforçar els meus coneixements de tant en tant.

Segons Moreno Cabrera, pel que fa al domini de l’ús del llenguatge, l’educació bilingüe és molt enriquidora i contribueix al desenvolupament personal. D’aquesta manera, la meva biografia lingüística fa esment a la dita que “aprenem les coses que experimentem” i així m’ha succeït a mi en haver vinculat les llengües que conec a la meva experiència laboral i personal, identificant-me amb dites llengües de la mateixa manera en que m’he identificat amb cada un d’aquests rols.

Referències:

Generalitat de Catalunya. GELA. (2008). Decàleg: Sigues lingüísticament sostenible. http://www.ub.edu/xdl/dinlin/quefem/docs/decaleg_cat.pdf

Generalitat de Catalunya. (2022). DECRET 175/2022, de 27 de setembre, d’ordenació dels ensenyaments de l’educació bàsica. Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, núm. 8762.

Generalitat de Catalunya. [Departament d’Educació]. (2023). El nou currículum. Guia de l’educació bàsica. https://projectes.xtec.cat/nou-curriculum/educacio-basica/guia-de-leducacio-basica/

Generlitat de Catalunya. Mesures i suports universals en el centre educatiu. https://educacio.gencat.cat/web/.content/home/departament/publicacions/colleccions/inclusio/mesures-suports-universals-centre-educatiu/mesures-suports-universals-centre-educatiu.pdf

Moreno Cabrera, J. [Juan Carlos] et al. (2001): Llengua i immigració: Diversitat lingüística i aprenentatge de llengües. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Benestar Social. https://igualtat.gencat.cat/web/.content/Ambits/antiracisme-migracions/publicacions/colleccio-llengua-immigracio-ensenyament/llengua_immigracio_01.pdf.