Per fer la reflexió que es demana en la present activitat, he triat la prova de 4t d’ESO de competència lingüística de llengua castellana del curs 2021-2022.

En primer lloc, explicaré l’estructura d’aquesta prova, que consta de dues parts. D’una banda, la primera part se centra en la comprensió lectora de tres textos diferents, amb les corresponents preguntes sobre el contingut d’aquests i altres sobre aspectes morfosintàctics, ortogràfics i de precisió lèxica. D’altra banda, la segona part se centra en l’expressió escrita i es proposa un tema de redacció vinculat amb algun dels textos treballats en la primera part. En aquesta secció es demana un número mínim de paraules (125), correcció ortogràfica, coherència, cohesió i, en definitiva, una correcta expressió escrita.

El format d’examen segueix, majoritàriament, el format tipus test. Això, d’entrada, pot sorprendre ja que es tracta d’un examen de competència lingüística i, contràriament, s’escriu més aviat poc. Certament, cal destacar que són molts alumnes els que s’examinen i, entenc, que s’intenta facilitar al màxim la correcció posterior d’aquestes proves, d’aquí el motiu del tipus d’examen en concret. És cert que sí hi ha un parell de preguntes que són de desenvolupar, tot i que no en una gran extensió. A més, com ja he explicat darrerament, la segona part de la prova és una expressió escrita, per tant sí que hi escriuen més. No obstant, per més que en les preguntes tipus test de la primera part s’hi reflexioni sobre aspectes lingüístics, trobo que hi ha poca cabuda per l’expressió escrita, que també és una competència necessària, i més encara en les llengües i, en aquest cas, en la castellana.

Pel que fa al contingut pròpiament de la prova, m’agradaria destacar el seu caràcter competencial. És cert que el que es demana gira entorn a aspectes que es poden resoldre sense la necessitat d’haver estudiat una teoria prèvia molt concreta i “feixuga”. En canvi, el contingut que es recull i les respostes que es demanen són fruit de la competència pròpia de l’alumnat, en aquest sentit, sí són unes bones proves de competències bàsiques. De fet, si s’assoleix el resultat que es busca, es podria entendre, doncs, que l’alumne/a sí que compta amb les competències requerides pel seu nivell educatiu, en aquest cas el de l’últim curs de l’Educació Secundària Obligatòria.

Per últim, m’agradaria poder afegir dues propostes o consideracions sobre aquestes proves. En primer lloc, degut a què els textos ocupen gran part dels exàmens en qüestió, penso que aquestes haurien de ser una mica més atractives o motivadores per l’edat de l’alumnat a la qual van adreçades (15-16 anys). Per exemple, la segona lectura, “EL GORDO Y EL FLACO”, crec que queda força enrere pels lectors en qüestió, únicament tenint en compte que van néixer a finals del segle XIX, a diferència dels alumnes que són d’inicis del segle XXI. Si els textos tractessin temes més innovadors i actuals, es fomentaria la lectura i el gaudi d’aquesta, tot i encabir-se en una prova oficial de l’ESO. En segon lloc i, en part connectat amb la primera consideració exposada aquí, la part escrita caldria que anés també en consonància amb el comentat sobre els textos. Altrament dit, que el tema de redacció pugui captar l’atenció i captivar l’alumnat. D’aquesta manera, si escriuen sobre quelcom que els interessa o bé, els preocupa, les expressions escrites millorarien exponencialment, sens dubte.

Laura Martínez Hermosilla

Aula 1

Activitat 1. Anàlisi i reflexió d’una tipologia de prova

Les proves de competències bàsiques de 4t d’ESO permeten avaluar en diversos aspectes les competències que els alumnes han obtingut en les diverses assignatures, quan finalitza la seva etapa en l’educació bàsica obligatòria  per tothom.

Aquestes proves permeten mostrar la qualitat d’ensenyament del centre educatiu i comparar-lo amb el nivell de centres de la mateixa zona geogràfica i tant de la mateixa comunitat autònoma com d’altres. El registre d’aquestes avaluacions permet realitzar també comparacions entre diversos països per mostrar el nivell d’un país o altre realitzant les adaptacions pertinents d’acord a les matèries pròpies del currículum.

També aquestes proves poden servir per poder realitzar una avaluació formativa, és a dir, per corregir a temps les mancances del sistema docent en un centre i poder realitzar les modificacions pertinents abans de que dites mancances esdevinguin vicis.

Els professors dels centres solen tenir accés als resultats obtinguts en base a la informació que les direccions dels mateixos transmeten per constatar la eficàcia o no dels seus mètodes d’ensenyament.. Els resultats no són públics donat que les dades concretes de cada prova i alumne són confidencials i es solen transmetre els resultats a les direccions de tal manera que les famílies no tenen coneixement del vertader nivell del centre on estan escolaritzats els alumnes.

No crec que els resultats hagin de ser públics perquè podrien crear diversos problemes tals com la discriminació de determinats centres o professors en base als resultats i destorbaria l’habitual sistema d’inscripció dels alumnes en base a la proximitat geogràfica del centre en qüestió.

Veig adequat que un sistema educatiu tingui proves externes al centre per obtenir una avaluació objectiva dels resultats del mateix i una radiografia de l’alumnat present tot i que crec que l’alumnat hauria de tenir més accés a la seva pròpia avaluació per obtenir un feedback de si està realitzant o no un progrés adequat a la seva edat.

Les proves com a tal són competencials perquè no pregunten explícitament sobre continguts concrets i explícits com un determinat contingut acadèmic sinó que estan enfocades a l’avaluació d’aspectes com un raonament o una aplicació lògica del bagatge cultural adquirit.

De tota manera, en casos com la prova de llengua castellana, trobo que la prova és massa àmplia en el seu marge de resposta. En dit cas, la prova conté aspectes competencials com la comprensió lectora i l’expressió escrita però l’estructura de la prova permet que qualsevol alumne al marge del seu nivell acadèmic pugui respondre-la. No succeeix el mateix amb un examen normal on l’alumne que no ha estudiat degudament els continguts obté una nota molt negativa.

Segurament, dita estructura s’ha creat perquè tothom pugui aportar el seu granet de sorra a l’hora de ser avaluat però trobo que en el futur aquestes proves haurien d’incloure continguts més concrets que tampoc impliquin una sobrecàrrega d’estudi o preparació a uns alumnes que ja tenen de per sí una càrrega lectiva important amb el sistema educatiu actual.

BIBLIOGRAFIA

Selecat – Examens de Selectivitat de totes les materies anys 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022 2023. (s. f.). Selecat.cat. Recuperado 16 de noviembre de 2023, de https://www.selecat.cat/

Proves d’accés PAU i PAP. (s. f.). Canal Universitats. Recuperado 16 de noviembre de 2023, de https://universitats.gencat.cat/ca/proves-acces-PAU-PAP/

Avaluació de quart d’ESO. (s. f.). Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu. Recuperado 16 de noviembre de 2023, de http://csda.gencat.cat/ca/arees-actuacio/avaluacions-consell/avaluacio-quart-eso/

Quaderns d’avaluació. (s. f.). Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu. Recuperado 16 de noviembre de 2023, de http://csda.gencat.cat/ca/arees-actuacio/publicacions/quaderns-avaluacio/