Empecé mi aventura literaria en una pequeña biblioteca de mi barrio, donde una amable bibliotecaria me introdujo en el mundo mágico de las palabras. Mi abuela también tuvo un papel crucial, leyéndome cuentos antes de dormir y despertando mi curiosidad por el poder de la narrativa.

Recuerdo los primeros libros, las historias que me fascinaron y las que, por alguna razón, quedaron inacabadas, como puentes que conectaban mi mundo con el de los personajes y sus aventuras. Fue así como empecé a comprender que la lectura no solo era un acto mecánico, sino una puerta hacia mundos inexplorados.

La lectura se convirtió en mi refugio, un espacio donde la realidad se entrelazaba con la fantasía y donde los personajes se volvían amigos íntimos. Los libros que llegaron a mis manos fueron regalos que atesoré, y cada página leída marcó una etapa de mi vida. Uno de los primeros libros que recuerdo haber leído fue un regalo: “El Principito”, una obra que no solo me introdujo al placer de leer, sino que sembró la semilla de la reflexión y la conexión emocional con la literatura.

El acceso a los libros no siempre fue fácil; algunos eran verdaderos tesoros que conseguía con esfuerzo y dedicación. La biblioteca se convirtió en mi segunda casa, un lugar donde explorar géneros y descubrir autores que expandieron mis horizontes literarios. Aunque algunas veces el camino para obtener ciertos libros fue difícil, la satisfacción de tenerlos entre mis manos superó cualquier obstáculo.

Como lectora, me considero una exploradora de géneros diversos. Desde la poesía que acaricia el alma hasta la prosa que narra historias profundas, encuentro, placer en la variedad. Los clásicos literarios, como las obras de L. N. Tolstói, F. Dostoyevski, W. Shakespeare y M. de Cervantes, me han brindado una comprensión más profunda de la condición humana y han dejado una huella indeleble en mi “yo lector”.

La lectura no solo es un acto individual; también tiene una dimensión social que descubrí al compartir experiencias de lectura con otros. La formación de clubes de lectura y las discusiones enriquecieron mi comprensión de los textos, proporcionando diferentes perspectivas y permitiéndome apreciar la diversidad de interpretaciones.

Actualmente, estoy inmerso en la obra de Haruki Murakami, explorando los mundos surrealistas e introspectivos que crea con su escritura única. Mis expectativas de futuro incluyen la lectura de más clásicos de la literatura mundial y descubrir a nuevos autores que enriquezcan aún más mi itinerario lector.

El deseo de leer no debería ser un peso, sino un estímulo que se enciende con la emoción. Creo firmemente que la formación literaria en las aulas debe centrarse en cultivar el placer de leer, proporcionando las herramientas necesarias para explorar y entender la riqueza de los textos literarios. La literatura es un viaje que se emprende con la emoción como guía, y la formación lectora en las aulas debería ser un faro que ilumina ese camino.

Mi autobiografía lectora es un relato de descubrimientos, placeres y reflexiones que ha evolucionado a lo largo del tiempo. Cada libro, cada autor y cada página han contribuido a la construcción de mi identidad lectora, una identidad que sigue creciendo y transformándose con cada nueva aventura literaria.

Referencias bibliográficas

El gust per la lectura. [en línia] [Consulta: 26/05/2023]. Disponible a: URL [https://xtec.gencat.cat/ca/projectes/lectura/gustperlalectur

Lomas, Carlos y Juan Mata (2014). “La formación de lectores de textos literarios”. A: Textos, 66, p.5-7.

Passem temps en família. La lectura [en línia]. Disponible a: https://educacio.gencat.cat/ca/arees-actuacio/families/temps-familia/lectura/

Per començar amb la meva autobiografia lectora, cal anar a l’inici: quan vaig aprendre a llegir. A educació infantil ja vaig rebre algunes indicacions i orientacions per a la lectura, però va ser al cicle inicial d’educació primària on vaig poder considerar-me una lectora – petita, però lectora – que poc a poc va anar conformant la seva identitat. Aprofito aquesta ocasió per agrair la tasca a les professores que vaig tenir i, també, a l’alumne de 6è de primària que em va fer de mentor.

Abans de res, m’agradaria destacar que sempre he tingut (i tinc) la sort de poder accedir a la lectura amb facilitat i, sobretot, d’envoltar-me de lectura a casa, ja que considero que els meus pares són dos grans lectors i han estat uns referents per mi i uns models a seguir. Gràcies a això em vaig poder introduir al món de la lectura, a part del que m’aportava l’escola.

Així doncs, els meus llibres preferits, amb molta diferència, eren els de la Tea Stilton, germana del famós ratolí de la literatura infantil. M’apassionaven tots i cadascun dels llibres: El secret de les Fades de les estrelles, Una nit màgica a la neu, Misteri a París… Al cap d’uns anys, als 12 aproximadament, vaig anar entrant en l’adolescència i els meus llibres de la Stilton els vaig canviar pels de Jeff Kinney i els de Rachel Renee, Diari de Greg i Diari d’una penjada, respectivament. Aquestes obres, entre d’altres, van marcar la meva primerenca experiència lectora i va començar a engrandir el meu petit món: “la visió de la literatura com a llenguatge universal, al mateix temps que, en les seves manifestacions particulars, ens apropa als temes que caracteritzen l’individu —senzills de compartir des d’una perspectiva humana i social— i, alhora, a la diversitat de l’univers” (Generalitat de Catalunya, 2014).

Arribats a aquest punt, passem de l’aprendre a llegir (Subdirecció General de Llengua i Plurilingüisme, 2013), és a dir,  les meves primeres experiències amb els llibres exposades anteriorment. També deixo per entès i sabut  el llegir per aprendre: “Quan parlem de llegir per aprendre, ens referim a l’ús de la lectura per a l’aprenentatge. Els alumnes han de tenir la capacitat d’utilitzar la lectura com a eina per a l’accés a la informació, la descoberta i l’ampliació de coneixements, és a dir, l’ús de la lectura com a instrument d’aprenentatge en totes les àrees del currículum” (Subdirecció General de Llengua i Plurilingüisme, 2013), tasca que he anat fent durant la meva vida d’estudiant, la qual encara no té fi. Finalment arribem al gust per llegir, concepte també recollit al document base La lectura en un centre educatiu. Aquest terme m’acompanya des de la infantesa, des d’on tinc consciència i em segueix encara en l’actualitat. Per mi la lectura és una part més de la vida, totalment imprescindible. De fet, es tracta d’un hàbit per a mi, com poden ser els d’higiene: “La connexió amb l’experiència vital i el gaudi dels textos han passat a considerar-se un element clau per a l’accés a la lectura i la consecució d’hàbits permanents” (Subdirecció General de Llengua i Plurilingüisme, 2013).

En definitiva, tinc el desig i, en part, l’esperança, que els alumnes que trepitjaran i trepitgen tot centre educatiu acabin culminant la seva vida lectora amb aquest últim punt: el gust per llegir. Tant de bo que la lectura fos un pilar més a la vida de tots i totes, ja que, com afirmava l’escriptora anglesa Emily Dickinson: “Per viatjar lluny, no hi ha millor nau que un llibre”.

BIBLIOGRAFIA

Generalitat de Catalunya. (2014). La literatura a l’aula. Competències bàsiques Àmbit lingüístic Dimensió literària i comunicativa. [en línia]. Disponible  a: https://educacio.gencat.cat/ca/departament/publicacions/colleccions/competencies-basiques/eso/ambit-linguistic-literatura-aula/

Subdirecció General de Llengua i Plurilingüisme. (2013). La lectura en un centre educatiu. Saber llegir, llegir per aprendre, gust per llegir. El pla de lectura de centre. Departament d’Ensenyament.

Segons J.A. Marina  en el seu treball “La màgia de llegir”, “els hàbits són pautes de comportament apreses per repetició i que acaben predisposant i afavorint un determinat tipus d’acte”. Els hàbits són eines psicològiques importants, fonamentals en els processos educatius. Aquests hàbits formen l’estructura bàsica de la nostra personalitat…

La primera cosa que recordo és llegir les primeres paraules que vaig pronunciar, contràriament a l’habitual “Mama” o “Papa”, va ser “Priviet” o “Привет”, tal com s’escriu en el meu idioma natal. Aquest era el títol que tenia un dels llibres que va caure a les meves mans abans d’anar a l’escola, i on començava a llegir les primeres paraules destinades als infants de la meva edat. Tot i que recordo que cada nit el meu pare, quan tornava del seu despatx d’arquitectura, em llegia un llibre que m’agradava molt, podríem dir que la meva mare era qui més m’ensenyava a llegir. No obstant, el meu pare sempre seguia un bon mètode: primer m’explicava un conte oralment i després m’oferia el llibre, perquè jo tota sola cerqués altres detalls del conte que no havien estat explicats.

Els contes populars més habituals com “El conte de la Ventafocs” o “Els tres porquets” eren els primers que queien a les meves mans junt amb altres històries pròpies del folklore del meu país. Per exemple, diferents contes amb el personatge de Baba Yagà, el personatge maligne, associat a la  bruixa.

M’hauria agradat llegir altres relats més populars o altres més relacionats amb diferents temes, com el Nadal, però no tots aquests arribaven al meu país i sovint teníem una dificultat afegida per trobar-los, degut a l’animadversió nativa cap a narracions pròpies del capitalisme americà, com Santa Claus.

En el meu cas, la lectura ha esdevingut un mitjà per obrir-me al món i construir ponts cap a altres nous ambients que encara no havia explorat. D’una banda, quan passava un temps al despatx del meu pare i aprofitava per llegir documents laborals seus, que em permetien començar a aprendre terminologia empresarial que a l’escola encara no m’ensenyaven. D’altra banda, donades les meves preferències per venir a viure a Espanya en un futur, sempre que venia de viatge comprava llibres de lectura que m’ajudaven a aprendre l’idioma d’una manera més autodidacta i entretinguda. Un exemplar del “Quixot de la Manxa”, que vaig comprar llavors, és un dels meus tresors més preuats i prové del meu primer viatge a Espanya.

Normalment, llegeixo molt en les llengües estrangeres que conec (anglès, francès, alemany, etc.). Malgrat m’agraden les autores femenines que parlen en les seves obres i mostren a la vegada una independència i fortalesa femenina respecte de l’habitual model patriarcal, és en la ciència ficció contemporània, on he trobat el gènere que més m’agrada. “Prey” és l’últim llibre que he llegit en anglès, malgrat la seva publicació ja s’hagi donat fa més de dues dècades. La lectura d’aquesta obra de Michael Crichton m’ha fascinat, a la vegada que m’ha atemorit, quan mostra els avenços tecnològics en forma de nano tecnologia que s’escapen del control humà.

Tinc molts projectes de lectura sobre determinades obres de ciència ficció i també de l’autor John Grisham sobre les seves obres ambientades en el gènere de conspiracions polítiques, però he hagut de deixar-lo de banda a causa de la feina acadèmica acumulada.

A les aules aplicaria l’autobiografia lectora, com a part de la presentació inicial de cada alumne al principi de curs o la creació de clubs lectors a l’institut.

Com assenyala Colomer, “només la pràctica diària de la lectura permetrà formar-se una autoimatge de lector que aprèn a avaluar anticipadament els llibres, a crear-se expectatives, que s’arrisca a seleccionar, que s’ha acostumat a abandonar un llibre que el decep i a agafar en préstec aquells que li resulten atractius”. Una lectura diària, d’elecció lliure i autònoma ha de ser de gratificació immediata i resulta imprescindible per desenvolupar la competència lectora, l’hàbit lector i, sobretot, l’autoimatge de persona lectora.

BIBLIOGRAFIA

Generalitat de Catalunya. [Departament d’Ensenyament. Subdirecció General de Llengua i Plurilingüisme]. (2013). La lectura en un centre educatiu. https://repositori.educacio.gencat.cat/bitstream/handle/20.500.12694/222/lectura_centre_educatiu_versio_enriquida_2013.pdf?sequence=4&isAllowed=y

Generalitat de Catalunya. [Departament d’Ensenyament. Servei d’Immersió i Acolliment Lingüístics]. (2015). L’hàbit lector i el temps de lectura a l’educació secundària. https://repositori.educacio.gencat.cat/bitstream/handle/20.500.12694/2864/habit_lector_temps_lectura_educacio_secundaria_2_edicio_2016.pdf?sequence=1&isAllowed=y

Generalitat de Catalunya. [Departament d’Ensenyament. Servei d’Immersió i Acolliment Lingüístics]. (2023). https://repositori.educacio.gencat.cat/bitstream/handle/20.500.12694/222/lectura_centre_educatiu_versio_enriquida_2013.pdf?sequence=4&isAllowed=

Generalitat de Catalunya. [Departament d’Ensenyament. Servei d’Immersió i Acolliment Lingüístics]. (2023). La lectura guiada Una proposta didàctica per treballar el procés lector a secundària. (s. f.). https://repositori.educacio.gencat.cat/bitstream/handle/20.500.12694/2825/lectura_guiada_proposta_didactica_treballar_proces_lector_secundaria_material_didactic_2017.pdf?sequence=1&isAllowed=y

Colomer, T. (2005). Andar entre libros: la lectura literaria en la escuela. México. Fondo de cultura económica.

De la Torre, A. [Antoni], El meu perfil complet. Literatura i narratives digitals. Blogspot.com. http://literaturainarrativesdigitals.blogspot.com/p/biografia-lectora.html