Publicat per

Actividad R4-3 Autobiografía lingüística

Publicat per

Actividad R4-3 Autobiografía lingüística

Reflexionar sobre las lenguas y variedades lingüísticas que conocemos y su vitalidad nos permite apreciar no solo nuestro propio repertorio lingüístico, sino también la riqueza y diversidad del lenguaje humano. Cada lengua que aprendemos o con la que interactuamos lleva consigo una historia, una cultura y una forma única de ver el mundo. Nací en la capital de Armenia, donde las voces del pasado y el presente se entrelazan en un tapiz de sonidos y culturas. Mi primer idioma, el…
Reflexionar sobre las lenguas y variedades lingüísticas que conocemos y su vitalidad nos permite apreciar no solo nuestro propio…

Reflexionar sobre las lenguas y variedades lingüísticas que conocemos y su vitalidad nos permite apreciar no solo nuestro propio repertorio lingüístico, sino también la riqueza y diversidad del lenguaje humano. Cada lengua que aprendemos o con la que interactuamos lleva consigo una historia, una cultura y una forma única de ver el mundo.
Nací en la capital de Armenia, donde las voces del pasado y el presente se entrelazan en un tapiz de sonidos y culturas. Mi primer idioma, el armenio, me fue transmitido como un tesoro familiar, lleno de historias, canciones y tradiciones que han moldeado mi identidad desde la infancia.
El ruso entró en mi vida como una suave brisa, traído por las ondas de la radio y la televisión, así como por los libros y maestros en la escuela. Aprendí a navegar entre el armenio y el ruso con la misma facilidad con la que recorría las calles de mi ciudad natal, una danza entre dos culturas que coexistían en armoniosa diversidad.
Durante mi adolescencia, un nuevo idioma capturó mi curiosidad: el español. Fascinado por sus ritmos y su riqueza expresiva, me sumergí en la literatura y la música hispanohablantes. A través de autores como García Márquez y Pablo Neruda, el español se convirtió no solo en un idioma, sino en una ventana a un mundo vibrante y emocional.
La vida me llevó después a Cataluña, donde el catalán se presentó como un desafío y una oportunidad. Al principio, cada palabra era un descubrimiento, cada frase un pequeño triunfo. Con el tiempo, el catalán se entrelazó con mi vida cotidiana, convirtiéndose en el idioma de mis amistades, mi trabajo y mis días.
El francés y el inglés se sumaron a mi repertorio lingüístico durante mis años universitarios y profesionales. El francés, estudiado con rigor académico, se convirtió en el idioma de la elegancia y la reflexión. El inglés, en cambio, era la llave para comunicarme con el mundo, para acceder a un sinfín de conocimientos y conectar con personas de todos los rincones del planeta.
Cada idioma que he aprendido lleva consigo recuerdos y experiencias únicas. Hubo momentos de lucha y frustración, como cuando las palabras se enredaban en mi lengua o los acentos se escapaban de mi comprensión. Pero también hubo momentos de alegría y triunfo, como cuando pude expresar un sentimiento complejo o compartir una broma en un idioma recién adquirido.
A lo largo de los años, algunos idiomas han ido y venido, fluctuando en mi vida, como las mareas. Hay días en que el armenio resuena con más fuerza, evocando recuerdos de mi infancia, y otros en que el español toma el protagonismo, llenando mis pensamientos y sueños.
En mi viaje lingüístico, he enfrentado tanto elogios como críticas. Algunos han admirado mi capacidad para navegar entre idiomas, mientras que otros han señalado mis imperfecciones y acentos. Sin embargo, cada comentario, ya sea positivo o negativo, ha sido un escalón más en mi camino de aprendizaje y autoconocimiento.
Hoy, miro hacia atrás y veo un mosaico de idiomas que forman parte de quién soy. Cada lengua es un capítulo de mi historia, un reflejo de mis raíces, mis viajes y mis encuentros. En este mundo cada vez más interconectado, mi repertorio lingüístico es un puente hacia otras culturas, otras formas de ver y entender la vida. Y así, entre palabras y silencios, continúo tejiendo la narrativa de mi vida, una vida contada en seis idiomas.

Debat0el Actividad R4-3 Autobiografía lingüística

No hi ha comentaris.

Publicat per

R4-3

Publicat per

R4-3

R4- 3 / De vides, en tenim una però, de llengües, moltes Em dic Laura Martínez Hermosilla, tinc vint-i-quatre anys i soc de Barcelona. Visc al barri del Clot, a Barcelona, amb la meva mare, el meu pare i la meva germana. La llengua que vaig aprendre a casa i què he parlat sempre és el castellà. El meu pare és d’un poble de la ribera del riu Órbigo, a la província de Lleó. La meva mare, però, és de…
R4- 3 / De vides, en tenim una però, de llengües, moltes Em dic Laura Martínez Hermosilla, tinc vint-i-quatre…

R4- 3 / De vides, en tenim una però, de llengües, moltes

Em dic Laura Martínez Hermosilla, tinc vint-i-quatre anys i soc de Barcelona. Visc al barri del Clot, a Barcelona, amb la meva mare, el meu pare i la meva germana. La llengua que vaig aprendre a casa i què he parlat sempre és el castellà. El meu pare és d’un poble de la ribera del riu Órbigo, a la província de Lleó. La meva mare, però, és de Barcelona, de Ciutat Vella. No obstant, els avis materns eren de Múrcia, així que, tot i criar-se a Barcelona, passava llargues temporades amb la seva família a Múrcia i, a casa, com jo, parlaven en castellà.

Per a mi, l’àmbit familiar és sinònim a parlar en castellà. Tot i que les reunions familiars siguin per Catalunya, amb cosins i cosines que han nascut i crescut a Catalunya, la interacció és sempre en castellà. Penso que, degut a què la generació per damunt a la nostra es comunicaven en castellà amb la família, nosaltres hem passat a fer el mateix, per inèrcia. De fet, els meus pares s’adrecen en castellà i penso que mai he arribat a escoltar el meu pare parlant en català. En canvi, la meva mare sí que s’adreça a la gent en català en botigues, pel carrer, a la feina, als meus amics i amigues, a tothom menys a nosaltres, en l’àmbit familiar.

Respecte a l’àmbit de l’educació, l’escola, l’institut i la universitat, sempre he parlat en català, tret d’algunes companyes i alguns amics i algunes amigues que se senten més còmodes utilitzant el castellà. És cert que gràcies que a classe sempre he parlat en català i que, a casa, sempre en castellà, puc afirmar que tinc un gran domini d’ambdues llengües per igual. A més, hi ha l’esplai, que a més és catalanista i així es recull a l’ideari del centre. Tot el que he viscut com a nena i, des de fa quatre anys, com a monitora, ha estat en català, sent aquesta la llengua del lleure per a mi.
A part d’aquestes dues llegües ja esmentades, des de ben petita he après l’anglès. A part de la lliçó de l’escola, als set anys ja em van apuntar a una acadèmia d’anglès i hi anava dues tardes a la setmana. A més, a l’estiu, marxava dues setmanes de colònies i aquestes eren en anglès. Tot i el que he après fora de classe, com s’enumera i ompliria jo al Portfolio Europeu de les llengües, l’experiència viscuda a l’estranger i les oportunitats que m’ha lliurat el coneixement de l’anglès, també el relaciono amb els sentiments de pressió i, en part, de rebuig.

En definitiva, a banda del coneixement de l’anglès i en menor mesura, del francès, jo em
declaro totalment bilingüe, sense poder triar entre l’una o l’altre, entre el castellà o el
català. Ambdues formen part de la meva vida i de diferents àmbits d’aquesta. A més, amb
la carrera que estudio, cada dia puc tenir-les presents, amb més profunditat que qualsevol
altre que no s’hagi endinsat en el món de la llengua, com és el nostre cas i, per a mi, la
nostra sort. En el meu cas, voldria dedicar-m’hi a l’ensenyament d’aquestes dues llengües
i poder transmetre a adolescents i joves aquest sentiment que jo tinc pel català i el castellà.
Sobretot la importància que aquestes tenen en les nostres vides i com s’hi relacionen i
s’hi influencien de la resta de llengües. Ja que, de vides, en tenim una però, de llengües,
moltes!

Debat0el R4-3

No hi ha comentaris.

Publicat per

R4-3_Autobiografia lingüística

R4-3_Autobiografia lingüística
Publicat per

R4-3_Autobiografia lingüística

Les llengües i el context plurilingüe han sigut unes de les pautes que han marcat la meva vida en ser provinent d’un…
Les llengües i el context plurilingüe han sigut unes de les pautes que han marcat la meva vida en…

Les llengües i el context plurilingüe han sigut unes de les pautes que han marcat la meva vida en ser provinent d’un país i haver-me establert vital i laboralment en un altre. Des de ben petita, a la meva Ucraïna natal, vaig estudiar i parlar a casa tant el rus com l’ucraïnés, utilitzant totes dues llengües en els contextos habituals del dia a dia. Podríem dir que allà ambdós idiomes es feien servir de la mateixa manera que el català i el castellà a Catalunya i amb el rus com idioma prevalent i oficial per les causes administratives.

La independència de Ucraïna el 1991, just quan m’incorporava a l’institut, va fer que la consideració d’ambdós idiomes canviés i l’ucraïnès comencés a agafar més pes dintre els documents administratius i en el seu contingut acadèmic dintre la formació escolar reglada. Va ser a l’institut on vaig començar a desenvolupar el meu interès personal cap un altre parell d’idiomes més: l’anglès exercint-lo com un altre idioma acadèmic a escollir i l’espanyol com a interès personal.

Naturalment rebíem classes en espanyol, integrat dintre les assignatures instrumentals, i l’anglès va ser la segona llengua estrangera que vaig escollir desenvolupar junt amb l’ensenyament obligatori del llatí durant un curs però van ser els viatges que vaig començar a iniciar a Espanya cada estiu, els que van fer que comencés a contactar in situ amb un altre idioma que, a més d’estudiar-lo acadèmicament, el desenvolupava en el propi país on es parlava. Dita activitat em feia considerar-me com una bona aprenent de llengües donat que m’interessava també la cultura de l’idioma que aprenia i fer una immersió lingüística complerta m’ajudava en el meu aprenentatge.

A partir de l’edat universitària els meus estudis de Filologia Hispànica i Anglesa em van fer aprendre encara més aquests idiomes, a la vegada que vaig començar a establir-me cada cop més a Espanya. En aquella època vaig publicar el meu primer llibre de poemes en espanyol amb produccions pròpies i traduccions de moltes llengües.

En començar a treballar en la localitat de Rubí també vaig començar a tenir contacte amb el català, llengua que vaig aprendre a partir del contacte diari i del treball laboral.

De fet, va ser l’any passat quan, en començar a interessar-me per les opcions laborals segons la meves titulacions, no vaig començar a treure les acreditacions d’idiomes pertinents i va ser quan, en el període d’uns mesos vaig obtenir el C2 de rus i nivells C1 i C2 de Català juntament amb el certificat de nivell C1 d’anglès. D’una revolada vaig acreditar i fer oficial el nivell dels idiomes que, per interès personal o acadèmic havia desenvolupat al llarg de la meva vida. A excepció del francès i alemany que vaig estudiar a l’època universitària i post-universitària.

Pel que fa a l’alemany i francès, són els idiomes, amb els quals puc realitzar algunes converses, escriure i entendre. Precisament el fet que la meva filla estigui realitzant estudis de Traducció i Interpretació (alemany, francès i grec) fa que amb ella a vegades practiquem aquests mateixos idiomes juntament amb els altres esmentats que també domina, per tal que no els oblidi del tot, viatjant, llegint i veient les pel·lícules en versió original.

A més, passats 20 anys de la meva experiència laboral a Espanya, finalment he obert la meva acadèmia d’idiomes i de repàs a Rubí. En aquests moments, dono alguns dels nivells d’anglès, castellà i alemany, tot i que necessitaria reforçar els meus coneixements de tant en tant.

Segons Moreno Cabrera, pel que fa al domini de l’ús del llenguatge, l’educació bilingüe és molt enriquidora i contribueix al desenvolupament personal. D’aquesta manera, la meva biografia lingüística fa esment a la dita que “aprenem les coses que experimentem” i així m’ha succeït a mi en haver vinculat les llengües que conec a la meva experiència laboral i personal, identificant-me amb dites llengües de la mateixa manera en que m’he identificat amb cada un d’aquests rols.

Referències:

Generalitat de Catalunya. GELA. (2008). Decàleg: Sigues lingüísticament sostenible. http://www.ub.edu/xdl/dinlin/quefem/docs/decaleg_cat.pdf

Generalitat de Catalunya. (2022). DECRET 175/2022, de 27 de setembre, d’ordenació dels ensenyaments de l’educació bàsica. Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, núm. 8762.

Generalitat de Catalunya. [Departament d’Educació]. (2023). El nou currículum. Guia de l’educació bàsica. https://projectes.xtec.cat/nou-curriculum/educacio-basica/guia-de-leducacio-basica/

Generlitat de Catalunya. Mesures i suports universals en el centre educatiu. https://educacio.gencat.cat/web/.content/home/departament/publicacions/colleccions/inclusio/mesures-suports-universals-centre-educatiu/mesures-suports-universals-centre-educatiu.pdf

Moreno Cabrera, J. [Juan Carlos] et al. (2001): Llengua i immigració: Diversitat lingüística i aprenentatge de llengües. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Benestar Social. https://igualtat.gencat.cat/web/.content/Ambits/antiracisme-migracions/publicacions/colleccio-llengua-immigracio-ensenyament/llengua_immigracio_01.pdf.

 

Debat0el R4-3_Autobiografia lingüística

No hi ha comentaris.