R4- 3 / De vides, en tenim una però, de llengües, moltes

Em dic Laura Martínez Hermosilla, tinc vint-i-quatre anys i soc de Barcelona. Visc al barri del Clot, a Barcelona, amb la meva mare, el meu pare i la meva germana. La llengua que vaig aprendre a casa i què he parlat sempre és el castellà. El meu pare és d’un poble de la ribera del riu Órbigo, a la província de Lleó. La meva mare, però, és de Barcelona, de Ciutat Vella. No obstant, els avis materns eren de Múrcia, així que, tot i criar-se a Barcelona, passava llargues temporades amb la seva família a Múrcia i, a casa, com jo, parlaven en castellà.

Per a mi, l’àmbit familiar és sinònim a parlar en castellà. Tot i que les reunions familiars siguin per Catalunya, amb cosins i cosines que han nascut i crescut a Catalunya, la interacció és sempre en castellà. Penso que, degut a què la generació per damunt a la nostra es comunicaven en castellà amb la família, nosaltres hem passat a fer el mateix, per inèrcia. De fet, els meus pares s’adrecen en castellà i penso que mai he arribat a escoltar el meu pare parlant en català. En canvi, la meva mare sí que s’adreça a la gent en català en botigues, pel carrer, a la feina, als meus amics i amigues, a tothom menys a nosaltres, en l’àmbit familiar.

Respecte a l’àmbit de l’educació, l’escola, l’institut i la universitat, sempre he parlat en català, tret d’algunes companyes i alguns amics i algunes amigues que se senten més còmodes utilitzant el castellà. És cert que gràcies que a classe sempre he parlat en català i que, a casa, sempre en castellà, puc afirmar que tinc un gran domini d’ambdues llengües per igual. A més, hi ha l’esplai, que a més és catalanista i així es recull a l’ideari del centre. Tot el que he viscut com a nena i, des de fa quatre anys, com a monitora, ha estat en català, sent aquesta la llengua del lleure per a mi.
A part d’aquestes dues llegües ja esmentades, des de ben petita he après l’anglès. A part de la lliçó de l’escola, als set anys ja em van apuntar a una acadèmia d’anglès i hi anava dues tardes a la setmana. A més, a l’estiu, marxava dues setmanes de colònies i aquestes eren en anglès. Tot i el que he après fora de classe, com s’enumera i ompliria jo al Portfolio Europeu de les llengües, l’experiència viscuda a l’estranger i les oportunitats que m’ha lliurat el coneixement de l’anglès, també el relaciono amb els sentiments de pressió i, en part, de rebuig.

En definitiva, a banda del coneixement de l’anglès i en menor mesura, del francès, jo em
declaro totalment bilingüe, sense poder triar entre l’una o l’altre, entre el castellà o el
català. Ambdues formen part de la meva vida i de diferents àmbits d’aquesta. A més, amb
la carrera que estudio, cada dia puc tenir-les presents, amb més profunditat que qualsevol
altre que no s’hagi endinsat en el món de la llengua, com és el nostre cas i, per a mi, la
nostra sort. En el meu cas, voldria dedicar-m’hi a l’ensenyament d’aquestes dues llengües
i poder transmetre a adolescents i joves aquest sentiment que jo tinc pel català i el castellà.
Sobretot la importància que aquestes tenen en les nostres vides i com s’hi relacionen i
s’hi influencien de la resta de llengües. Ja que, de vides, en tenim una però, de llengües,
moltes!

Per començar amb la meva autobiografia lectora, cal anar a l’inici: quan vaig aprendre a llegir. A educació infantil ja vaig rebre algunes indicacions i orientacions per a la lectura, però va ser al cicle inicial d’educació primària on vaig poder considerar-me una lectora – petita, però lectora – que poc a poc va anar conformant la seva identitat. Aprofito aquesta ocasió per agrair la tasca a les professores que vaig tenir i, també, a l’alumne de 6è de primària que em va fer de mentor.

Abans de res, m’agradaria destacar que sempre he tingut (i tinc) la sort de poder accedir a la lectura amb facilitat i, sobretot, d’envoltar-me de lectura a casa, ja que considero que els meus pares són dos grans lectors i han estat uns referents per mi i uns models a seguir. Gràcies a això em vaig poder introduir al món de la lectura, a part del que m’aportava l’escola.

Així doncs, els meus llibres preferits, amb molta diferència, eren els de la Tea Stilton, germana del famós ratolí de la literatura infantil. M’apassionaven tots i cadascun dels llibres: El secret de les Fades de les estrelles, Una nit màgica a la neu, Misteri a París… Al cap d’uns anys, als 12 aproximadament, vaig anar entrant en l’adolescència i els meus llibres de la Stilton els vaig canviar pels de Jeff Kinney i els de Rachel Renee, Diari de Greg i Diari d’una penjada, respectivament. Aquestes obres, entre d’altres, van marcar la meva primerenca experiència lectora i va començar a engrandir el meu petit món: “la visió de la literatura com a llenguatge universal, al mateix temps que, en les seves manifestacions particulars, ens apropa als temes que caracteritzen l’individu —senzills de compartir des d’una perspectiva humana i social— i, alhora, a la diversitat de l’univers” (Generalitat de Catalunya, 2014).

Arribats a aquest punt, passem de l’aprendre a llegir (Subdirecció General de Llengua i Plurilingüisme, 2013), és a dir,  les meves primeres experiències amb els llibres exposades anteriorment. També deixo per entès i sabut  el llegir per aprendre: “Quan parlem de llegir per aprendre, ens referim a l’ús de la lectura per a l’aprenentatge. Els alumnes han de tenir la capacitat d’utilitzar la lectura com a eina per a l’accés a la informació, la descoberta i l’ampliació de coneixements, és a dir, l’ús de la lectura com a instrument d’aprenentatge en totes les àrees del currículum” (Subdirecció General de Llengua i Plurilingüisme, 2013), tasca que he anat fent durant la meva vida d’estudiant, la qual encara no té fi. Finalment arribem al gust per llegir, concepte també recollit al document base La lectura en un centre educatiu. Aquest terme m’acompanya des de la infantesa, des d’on tinc consciència i em segueix encara en l’actualitat. Per mi la lectura és una part més de la vida, totalment imprescindible. De fet, es tracta d’un hàbit per a mi, com poden ser els d’higiene: “La connexió amb l’experiència vital i el gaudi dels textos han passat a considerar-se un element clau per a l’accés a la lectura i la consecució d’hàbits permanents” (Subdirecció General de Llengua i Plurilingüisme, 2013).

En definitiva, tinc el desig i, en part, l’esperança, que els alumnes que trepitjaran i trepitgen tot centre educatiu acabin culminant la seva vida lectora amb aquest últim punt: el gust per llegir. Tant de bo que la lectura fos un pilar més a la vida de tots i totes, ja que, com afirmava l’escriptora anglesa Emily Dickinson: “Per viatjar lluny, no hi ha millor nau que un llibre”.

BIBLIOGRAFIA

Generalitat de Catalunya. (2014). La literatura a l’aula. Competències bàsiques Àmbit lingüístic Dimensió literària i comunicativa. [en línia]. Disponible  a: https://educacio.gencat.cat/ca/departament/publicacions/colleccions/competencies-basiques/eso/ambit-linguistic-literatura-aula/

Subdirecció General de Llengua i Plurilingüisme. (2013). La lectura en un centre educatiu. Saber llegir, llegir per aprendre, gust per llegir. El pla de lectura de centre. Departament d’Ensenyament.

Per fer la reflexió que es demana en la present activitat, he triat la prova de 4t d’ESO de competència lingüística de llengua castellana del curs 2021-2022.

En primer lloc, explicaré l’estructura d’aquesta prova, que consta de dues parts. D’una banda, la primera part se centra en la comprensió lectora de tres textos diferents, amb les corresponents preguntes sobre el contingut d’aquests i altres sobre aspectes morfosintàctics, ortogràfics i de precisió lèxica. D’altra banda, la segona part se centra en l’expressió escrita i es proposa un tema de redacció vinculat amb algun dels textos treballats en la primera part. En aquesta secció es demana un número mínim de paraules (125), correcció ortogràfica, coherència, cohesió i, en definitiva, una correcta expressió escrita.

El format d’examen segueix, majoritàriament, el format tipus test. Això, d’entrada, pot sorprendre ja que es tracta d’un examen de competència lingüística i, contràriament, s’escriu més aviat poc. Certament, cal destacar que són molts alumnes els que s’examinen i, entenc, que s’intenta facilitar al màxim la correcció posterior d’aquestes proves, d’aquí el motiu del tipus d’examen en concret. És cert que sí hi ha un parell de preguntes que són de desenvolupar, tot i que no en una gran extensió. A més, com ja he explicat darrerament, la segona part de la prova és una expressió escrita, per tant sí que hi escriuen més. No obstant, per més que en les preguntes tipus test de la primera part s’hi reflexioni sobre aspectes lingüístics, trobo que hi ha poca cabuda per l’expressió escrita, que també és una competència necessària, i més encara en les llengües i, en aquest cas, en la castellana.

Pel que fa al contingut pròpiament de la prova, m’agradaria destacar el seu caràcter competencial. És cert que el que es demana gira entorn a aspectes que es poden resoldre sense la necessitat d’haver estudiat una teoria prèvia molt concreta i “feixuga”. En canvi, el contingut que es recull i les respostes que es demanen són fruit de la competència pròpia de l’alumnat, en aquest sentit, sí són unes bones proves de competències bàsiques. De fet, si s’assoleix el resultat que es busca, es podria entendre, doncs, que l’alumne/a sí que compta amb les competències requerides pel seu nivell educatiu, en aquest cas el de l’últim curs de l’Educació Secundària Obligatòria.

Per últim, m’agradaria poder afegir dues propostes o consideracions sobre aquestes proves. En primer lloc, degut a què els textos ocupen gran part dels exàmens en qüestió, penso que aquestes haurien de ser una mica més atractives o motivadores per l’edat de l’alumnat a la qual van adreçades (15-16 anys). Per exemple, la segona lectura, “EL GORDO Y EL FLACO”, crec que queda força enrere pels lectors en qüestió, únicament tenint en compte que van néixer a finals del segle XIX, a diferència dels alumnes que són d’inicis del segle XXI. Si els textos tractessin temes més innovadors i actuals, es fomentaria la lectura i el gaudi d’aquesta, tot i encabir-se en una prova oficial de l’ESO. En segon lloc i, en part connectat amb la primera consideració exposada aquí, la part escrita caldria que anés també en consonància amb el comentat sobre els textos. Altrament dit, que el tema de redacció pugui captar l’atenció i captivar l’alumnat. D’aquesta manera, si escriuen sobre quelcom que els interessa o bé, els preocupa, les expressions escrites millorarien exponencialment, sens dubte.

Laura Martínez Hermosilla

Aula 1

Hola! Aquí us deixo la meva infografia i el vídeo explicatiu sobre la competència triada. Gràcies!