Activitat 1. Anàlisi i reflexió d’una tipologia de prova

Les proves de competències bàsiques de 4t d’ESO permeten avaluar en diversos aspectes les competències que els alumnes han obtingut en les diverses assignatures, quan finalitza la seva etapa en l’educació bàsica obligatòria  per tothom.

Aquestes proves permeten mostrar la qualitat d’ensenyament del centre educatiu i comparar-lo amb el nivell de centres de la mateixa zona geogràfica i tant de la mateixa comunitat autònoma com d’altres. El registre d’aquestes avaluacions permet realitzar també comparacions entre diversos països per mostrar el nivell d’un país o altre realitzant les adaptacions pertinents d’acord a les matèries pròpies del currículum.

També aquestes proves poden servir per poder realitzar una avaluació formativa, és a dir, per corregir a temps les mancances del sistema docent en un centre i poder realitzar les modificacions pertinents abans de que dites mancances esdevinguin vicis.

Els professors dels centres solen tenir accés als resultats obtinguts en base a la informació que les direccions dels mateixos transmeten per constatar la eficàcia o no dels seus mètodes d’ensenyament.. Els resultats no són públics donat que les dades concretes de cada prova i alumne són confidencials i es solen transmetre els resultats a les direccions de tal manera que les famílies no tenen coneixement del vertader nivell del centre on estan escolaritzats els alumnes.

No crec que els resultats hagin de ser públics perquè podrien crear diversos problemes tals com la discriminació de determinats centres o professors en base als resultats i destorbaria l’habitual sistema d’inscripció dels alumnes en base a la proximitat geogràfica del centre en qüestió.

Veig adequat que un sistema educatiu tingui proves externes al centre per obtenir una avaluació objectiva dels resultats del mateix i una radiografia de l’alumnat present tot i que crec que l’alumnat hauria de tenir més accés a la seva pròpia avaluació per obtenir un feedback de si està realitzant o no un progrés adequat a la seva edat.

Les proves com a tal són competencials perquè no pregunten explícitament sobre continguts concrets i explícits com un determinat contingut acadèmic sinó que estan enfocades a l’avaluació d’aspectes com un raonament o una aplicació lògica del bagatge cultural adquirit.

De tota manera, en casos com la prova de llengua castellana, trobo que la prova és massa àmplia en el seu marge de resposta. En dit cas, la prova conté aspectes competencials com la comprensió lectora i l’expressió escrita però l’estructura de la prova permet que qualsevol alumne al marge del seu nivell acadèmic pugui respondre-la. No succeeix el mateix amb un examen normal on l’alumne que no ha estudiat degudament els continguts obté una nota molt negativa.

Segurament, dita estructura s’ha creat perquè tothom pugui aportar el seu granet de sorra a l’hora de ser avaluat però trobo que en el futur aquestes proves haurien d’incloure continguts més concrets que tampoc impliquin una sobrecàrrega d’estudi o preparació a uns alumnes que ja tenen de per sí una càrrega lectiva important amb el sistema educatiu actual.

BIBLIOGRAFIA

Selecat – Examens de Selectivitat de totes les materies anys 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022 2023. (s. f.). Selecat.cat. Recuperado 16 de noviembre de 2023, de https://www.selecat.cat/

Proves d’accés PAU i PAP. (s. f.). Canal Universitats. Recuperado 16 de noviembre de 2023, de https://universitats.gencat.cat/ca/proves-acces-PAU-PAP/

Avaluació de quart d’ESO. (s. f.). Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu. Recuperado 16 de noviembre de 2023, de http://csda.gencat.cat/ca/arees-actuacio/avaluacions-consell/avaluacio-quart-eso/

Quaderns d’avaluació. (s. f.). Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu. Recuperado 16 de noviembre de 2023, de http://csda.gencat.cat/ca/arees-actuacio/publicacions/quaderns-avaluacio/

Segons J.A. Marina  en el seu treball “La màgia de llegir”, “els hàbits són pautes de comportament apreses per repetició i que acaben predisposant i afavorint un determinat tipus d’acte”. Els hàbits són eines psicològiques importants, fonamentals en els processos educatius. Aquests hàbits formen l’estructura bàsica de la nostra personalitat…

La primera cosa que recordo és llegir les primeres paraules que vaig pronunciar, contràriament a l’habitual “Mama” o “Papa”, va ser “Priviet” o “Привет”, tal com s’escriu en el meu idioma natal. Aquest era el títol que tenia un dels llibres que va caure a les meves mans abans d’anar a l’escola, i on començava a llegir les primeres paraules destinades als infants de la meva edat. Tot i que recordo que cada nit el meu pare, quan tornava del seu despatx d’arquitectura, em llegia un llibre que m’agradava molt, podríem dir que la meva mare era qui més m’ensenyava a llegir. No obstant, el meu pare sempre seguia un bon mètode: primer m’explicava un conte oralment i després m’oferia el llibre, perquè jo tota sola cerqués altres detalls del conte que no havien estat explicats.

Els contes populars més habituals com “El conte de la Ventafocs” o “Els tres porquets” eren els primers que queien a les meves mans junt amb altres històries pròpies del folklore del meu país. Per exemple, diferents contes amb el personatge de Baba Yagà, el personatge maligne, associat a la  bruixa.

M’hauria agradat llegir altres relats més populars o altres més relacionats amb diferents temes, com el Nadal, però no tots aquests arribaven al meu país i sovint teníem una dificultat afegida per trobar-los, degut a l’animadversió nativa cap a narracions pròpies del capitalisme americà, com Santa Claus.

En el meu cas, la lectura ha esdevingut un mitjà per obrir-me al món i construir ponts cap a altres nous ambients que encara no havia explorat. D’una banda, quan passava un temps al despatx del meu pare i aprofitava per llegir documents laborals seus, que em permetien començar a aprendre terminologia empresarial que a l’escola encara no m’ensenyaven. D’altra banda, donades les meves preferències per venir a viure a Espanya en un futur, sempre que venia de viatge comprava llibres de lectura que m’ajudaven a aprendre l’idioma d’una manera més autodidacta i entretinguda. Un exemplar del “Quixot de la Manxa”, que vaig comprar llavors, és un dels meus tresors més preuats i prové del meu primer viatge a Espanya.

Normalment, llegeixo molt en les llengües estrangeres que conec (anglès, francès, alemany, etc.). Malgrat m’agraden les autores femenines que parlen en les seves obres i mostren a la vegada una independència i fortalesa femenina respecte de l’habitual model patriarcal, és en la ciència ficció contemporània, on he trobat el gènere que més m’agrada. “Prey” és l’últim llibre que he llegit en anglès, malgrat la seva publicació ja s’hagi donat fa més de dues dècades. La lectura d’aquesta obra de Michael Crichton m’ha fascinat, a la vegada que m’ha atemorit, quan mostra els avenços tecnològics en forma de nano tecnologia que s’escapen del control humà.

Tinc molts projectes de lectura sobre determinades obres de ciència ficció i també de l’autor John Grisham sobre les seves obres ambientades en el gènere de conspiracions polítiques, però he hagut de deixar-lo de banda a causa de la feina acadèmica acumulada.

A les aules aplicaria l’autobiografia lectora, com a part de la presentació inicial de cada alumne al principi de curs o la creació de clubs lectors a l’institut.

Com assenyala Colomer, “només la pràctica diària de la lectura permetrà formar-se una autoimatge de lector que aprèn a avaluar anticipadament els llibres, a crear-se expectatives, que s’arrisca a seleccionar, que s’ha acostumat a abandonar un llibre que el decep i a agafar en préstec aquells que li resulten atractius”. Una lectura diària, d’elecció lliure i autònoma ha de ser de gratificació immediata i resulta imprescindible per desenvolupar la competència lectora, l’hàbit lector i, sobretot, l’autoimatge de persona lectora.

BIBLIOGRAFIA

Generalitat de Catalunya. [Departament d’Ensenyament. Subdirecció General de Llengua i Plurilingüisme]. (2013). La lectura en un centre educatiu. https://repositori.educacio.gencat.cat/bitstream/handle/20.500.12694/222/lectura_centre_educatiu_versio_enriquida_2013.pdf?sequence=4&isAllowed=y

Generalitat de Catalunya. [Departament d’Ensenyament. Servei d’Immersió i Acolliment Lingüístics]. (2015). L’hàbit lector i el temps de lectura a l’educació secundària. https://repositori.educacio.gencat.cat/bitstream/handle/20.500.12694/2864/habit_lector_temps_lectura_educacio_secundaria_2_edicio_2016.pdf?sequence=1&isAllowed=y

Generalitat de Catalunya. [Departament d’Ensenyament. Servei d’Immersió i Acolliment Lingüístics]. (2023). https://repositori.educacio.gencat.cat/bitstream/handle/20.500.12694/222/lectura_centre_educatiu_versio_enriquida_2013.pdf?sequence=4&isAllowed=

Generalitat de Catalunya. [Departament d’Ensenyament. Servei d’Immersió i Acolliment Lingüístics]. (2023). La lectura guiada Una proposta didàctica per treballar el procés lector a secundària. (s. f.). https://repositori.educacio.gencat.cat/bitstream/handle/20.500.12694/2825/lectura_guiada_proposta_didactica_treballar_proces_lector_secundaria_material_didactic_2017.pdf?sequence=1&isAllowed=y

Colomer, T. (2005). Andar entre libros: la lectura literaria en la escuela. México. Fondo de cultura económica.

De la Torre, A. [Antoni], El meu perfil complet. Literatura i narratives digitals. Blogspot.com. http://literaturainarrativesdigitals.blogspot.com/p/biografia-lectora.html

Adjunto la Infografia i el vídeo de la activitat R1.

ACTIVITAT 1: INFOGRAFIA

ACTIVITAT 2: VÍDEO

Vídeo presentación Regina

Para consultar más información pueden ir al siguiente enlace.